Incapaç en sa vida de satisfer una dona, doncs en el rar cas d'aconseguir una erecció no li era possible controlar-la; tot i que tampoc li servia de res doncs era altament precoç.
Va intentar recórrer a la medicina, però incapaç d'intervenir-se o tractar-se a clíniques especialitzades, el pobre Stanislau topava una vegada i una altre contra les probes estrictament fisiològiques de la Seguretat Social, que sempre negaven que ell tingués cap tipus de problema. Alegant un conflicte psicològic, els metges se'l treien de sobre, i la situació del Sr Preponcius no feia més que empitjorar: Una neuropatia creixent invaïa la seva consciència, convencent-lo de que ell era massa dèbil per a controlar amb èxit el seu penis.
Desesperat, va començar a invertir en estudis que el puguéssin ajudar: ell mateix trobaria la solució. Una vegada superat el màster en Biologia Testicular per la Universitat Autònoma de Barcelona i un curs a distància de CEAC d' assistent de cirurgià, el Dr Preponcius va dur a terme el seu treballat i desquiciat pla: exhumar cadàvers recents per experimentar amb cigales alienes, investigant el seu complex teixit nerviós. Estava segur de que la solució seria donar-li autonomia a un penis humà, per llavors poder-se'l implantar i, essent aquest una entitat diferenciada, la seva deficient habilitat amb l'estri fàlic no tornaria a ser un problema.
Lamentablament el Dr Stanislau no aconseguia grans progressos amb els membres dels morts, o sigui que encegat pel seu objectiu va començar a segrestar i mutilar indigents, immigrants il·legals i fans deprimits de la Real Societat, i així va aconseguir un ampli mostruari de polles experimentals, arribant a autèntics progressos.
Les polles havien estat planejant en secret, a les esquenes del seu creador. Mentre el Dr Stanislau lluitava per mantenir-se lliure d'obrar i desfer-se de la creixent presència mental del seu recent implant, la resta de prototips de penis es van alliberar i van atacar-lo vilment, amb una ferocitat animal de supervivència i creixement. Forçant les reds neuronals del doctor, l' obligaren a suturar i reconstruïr sobre ell totes les connexions necessàries: les polles, ara conjuntades per un vincle físic, tenien un suport per la seva ment colmena, i res no romania ara ja de l'antiga consciència del vell Stanislau Preponcius.
Només quedava, darrere les fronteres del seu cos, el desig animal de la Testosterona pura, el poder i l'ambició de 126 testicles malignes; la terrorífica figura del nou ésser, antiga carcassa d'un home i ara estandart de la masculinitat descontrolada: El malvat Dr Prepucius.
(El Doctor Stanislau Preponcius abans i després de la seva transformació)
El personatge del Dr Prepucius va ser creat arrant d'una conversa amb l'amic SAA (http://www1.fotolog.com/indret_fosc), comentant el post de l'Ídol Fur #2, i davant el comentari d'en SAA de "Hauria de ser un dolent de l'Spiderman!". A partir de tant disparatada idea us presento aquesta història de caiguda, perdició i humor friki. Sense res més a afegir a part de que m'encanta com a dolent, tanco i dic que ens donguin pel cul a nosaltres i a en Fabio Capello :).
