Nutròleg i aficionat al cricket, el Doctor Stanislau Preponcius portava una vida aparentment tranquila, secretament estressada i terrible degut al greu problema de confiança del mateix doctor: una manca de virilitat lacrava el seu esperit a diari, sense que ell pogués posar-hi remei.
Incapaç en sa vida de satisfer una dona, doncs en el rar cas d'aconseguir una erecció no li era possible controlar-la; tot i que tampoc li servia de res doncs era altament precoç.
Va intentar recórrer a la medicina, però incapaç d'intervenir-se o tractar-se a clíniques especialitzades, el pobre Stanislau topava una vegada i una altre contra les probes estrictament fisiològiques de la Seguretat Social, que sempre negaven que ell tingués cap tipus de problema. Alegant un conflicte psicològic, els metges se'l treien de sobre, i la situació del Sr Preponcius no feia més que empitjorar: Una neuropatia creixent invaïa la seva consciència, convencent-lo de que ell era massa dèbil per a controlar amb èxit el seu penis.
Desesperat, va començar a invertir en estudis que el puguéssin ajudar: ell mateix trobaria la solució. Una vegada superat el màster en Biologia Testicular per la Universitat Autònoma de Barcelona i un curs a distància de CEAC d' assistent de cirurgià, el Dr Preponcius va dur a terme el seu treballat i desquiciat pla: exhumar cadàvers recents per experimentar amb cigales alienes, investigant el seu complex teixit nerviós. Estava segur de que la solució seria donar-li autonomia a un penis humà, per llavors poder-se'l implantar i, essent aquest una entitat diferenciada, la seva deficient habilitat amb l'estri fàlic no tornaria a ser un problema.
Lamentablament el Dr Stanislau no aconseguia grans progressos amb els membres dels morts, o sigui que encegat pel seu objectiu va començar a segrestar i mutilar indigents, immigrants il·legals i fans deprimits de la Real Societat, i així va aconseguir un ampli mostruari de polles experimentals, arribant a autèntics progressos.
Tot es va precipitar quan el malaltís Stanislau rebé la inesperada trucada d'una antiga companya de feina, convidant-lo a sopar aquell mateix dissabte. Veient la proximitat de la cita, i incapaç de suportar un hipotètic rebuig de nou, el desquiciat científic decidí sense dubtar-ho implantar-se el seu prototip més avançat de penis autònom, sense sospitar que, de fet, havia aconseguit progressos molt més profunds dels que ell creia. Quan la seva nova cigala es va poder alimentar del cos del seu hoste, va plantar cara pel seu control. Exasperat i desconcertat, el Dr Preponcius no entenia res: la seva pusilànime voluntat res no podia contra la seva més el·laborada creació.
Les polles havien estat planejant en secret, a les esquenes del seu creador. Mentre el Dr Stanislau lluitava per mantenir-se lliure d'obrar i desfer-se de la creixent presència mental del seu recent implant, la resta de prototips de penis es van alliberar i van atacar-lo vilment, amb una ferocitat animal de supervivència i creixement. Forçant les reds neuronals del doctor, l' obligaren a suturar i reconstruïr sobre ell totes les connexions necessàries: les polles, ara conjuntades per un vincle físic, tenien un suport per la seva ment colmena, i res no romania ara ja de l'antiga consciència del vell Stanislau Preponcius.
Només quedava, darrere les fronteres del seu cos, el desig animal de la Testosterona pura, el poder i l'ambició de 126 testicles malignes; la terrorífica figura del nou ésser, antiga carcassa d'un home i ara estandart de la masculinitat descontrolada: El malvat Dr Prepucius.
(El Doctor Stanislau Preponcius abans i després de la seva transformació)
El personatge del Dr Prepucius va ser creat arrant d'una conversa amb l'amic SAA (http://www1.fotolog.com/indret_fosc), comentant el post de l'Ídol Fur #2, i davant el comentari d'en SAA de "Hauria de ser un dolent de l'Spiderman!". A partir de tant disparatada idea us presento aquesta història de caiguda, perdició i humor friki. Sense res més a afegir a part de que m'encanta com a dolent, tanco i dic que ens donguin pel cul a nosaltres i a en Fabio Capello :).
Havia de passar tard o d'hora!...la maneta de l'aixeta del meu lavabo ha cedit i tot això ha provocat que no pari de sortir aigua anant i tornant...és un putu sortidor sens fi! . El cas és que visc en un pis amb unes condicions tant pèssimes en el què tota la instal·lació d'aigua està tota oxidada! El cas és que m'hi he fotut tantes ralles de coca que la maneta s'ha erosionat i s'ha passat de rosca i ara no és útil! Així que ara estic sense aigua!!! Quin desastre!..no em puc dutxar ni rentar la meva calva!!!.. Des d'aquí faig una crida a tothom a veure qui em deixa dutxar a casa seu! Un petó afectuòs per tothom! 
