En la noble empresa que avui comencem, intentarem a la categoria “Vida al FUR” compartir amb vosaltres la nostra profunda i fonamentada doctrina, el nostre mode de vida. Com es viu al FUR? Què has de tenir en compte quan el vols visitar, o quan el vols conèixer? Deixa, honorable visitant, que siguem els teus guies.
Al FUR, tal com es tractarà en un post proper, es beuen diferents líquids, però encara ara, -per poc, això sí- preval en major quantitat l’aigua. L’Aigua Mineral Natural. Que-te-cagach.
I en quin format? El format d’aigua per excel·lència, eternament sense rival: la Garrafa. En majúscula. I com ja sabreu, o si més no ara en sereu informats, al FUR hi ha una certa tendència a la divinització, a l’adoració; a prostrar-nos davant les innegables connotacions d’ordre superior que apareixen a diari al nostre entorn. Amics, us presento el temple de la Garrafa.
Al FUR, tal com es tractarà en un post proper, es beuen diferents líquids, però encara ara, -per poc, això sí- preval en major quantitat l’aigua. L’Aigua Mineral Natural. Que-te-cagach.
I en quin format? El format d’aigua per excel·lència, eternament sense rival: la Garrafa. En majúscula. I com ja sabreu, o si més no ara en sereu informats, al FUR hi ha una certa tendència a la divinització, a l’adoració; a prostrar-nos davant les innegables connotacions d’ordre superior que apareixen a diari al nostre entorn. Amics, us presento el temple de la Garrafa.
Aquí és on les Garrafes transcendeixen del seu embolcall plàstic, on alliberen la seva essència per passar a formar part d’un element superior, una força sobrehumana que envaeix els nostres esperits i acompanya els nostres cors. Així, en un encomiable procés místic, es converteixen en objecte de decoració; perquè sempre fa mandra llençar una divinitat, o una representació de la mateixa. Perquè som gossos, i en fem apologia.
Que ens donguin pel cul, doncs.
Que ens donguin pel cul, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada