Ídols FUR #2 - L'home vestit de Polla

Sí nens i nenes, celebrem que l'època d'exàmens s'acaba, aquella època on en lloc de posar-se seriosament a llegir i comprendre la Catorzena Carta de Voltaire, un tractat sobre Integració Triple, els gàmetes o la llei de separació de béns, hom ocupa -que no perd- miserablament el temps surfejant Internet sense virtud ni sentit, sense direcció ni motiu; per trobar -ah benevolent sistema de comunicació mundial- documents com aquests, que corroboren que potser, al final, encara resta alguna esperança per a aquesta perduda humanitat.

Rendeixo homenatge a algú capaç de concebre, donar origen i vestir tal acollonant obra de putu art:

No, a dins no hi ha una persona; hi ha un geni. Un geni amb 126 collons.
I aquest heroi, aquest anònim portador de la màxima expressió de la reafirmació humana, és el nostre nou Ídol FUR; ontològicament. Perquè s'ho mereix. Perquè la seva identitat no és -com es podria pensar- desapareguda, ni molt menys, sinó que ha trascendit completament a l'essència mateixa de l'home en sí, a l'ésser humà que es comprèn i s'actualitza, que sap i reconeix que l'humor és el que més farà acostar l'home a la inabastable posició divina.

L'home vestit de polla. Que se la treia, se la mirava i reia.

PD: Tant extrordinari document ha estat trobat a la base de dades de www.madweird.com. I pels que comprenguin l'impacte, quan vaig descobrir aquesta imatge estava escoltant la versió concert de Freddie Memorium.
I així, no diré avui "que ens donguin pel cul", no perquè sigui perillós, sinó perquè el post d'avui no pot acabar amb tant poc positiva rèplica.