Garrafes; ai, garrafes!

En la noble empresa que avui comencem, intentarem a la categoria “Vida al FUR” compartir amb vosaltres la nostra profunda i fonamentada doctrina, el nostre mode de vida. Com es viu al FUR? Què has de tenir en compte quan el vols visitar, o quan el vols conèixer? Deixa, honorable visitant, que siguem els teus guies.

Al FUR, tal com es tractarà en un post proper, es beuen diferents líquids, però encara ara, -per poc, això sí- preval en major quantitat l’aigua. L’Aigua Mineral Natural. Que-te-cagach.

I en quin format? El format d’aigua per excel·lència, eternament sense rival: la Garrafa. En majúscula. I com ja sabreu, o si més no ara en sereu informats, al FUR hi ha una certa tendència a la divinització, a l’adoració; a prostrar-nos davant les innegables connotacions d’ordre superior que apareixen a diari al nostre entorn. Amics, us presento el temple de la Garrafa.

Aquí és on les Garrafes transcendeixen del seu embolcall plàstic, on alliberen la seva essència per passar a formar part d’un element superior, una força sobrehumana que envaeix els nostres esperits i acompanya els nostres cors. Així, en un encomiable procés místic, es converteixen en objecte de decoració; perquè sempre fa mandra llençar una divinitat, o una representació de la mateixa. Perquè som gossos, i en fem apologia.
Que ens donguin pel cul, doncs.

Bola de Drac: L'humà més fort

A veure! L’altre dia un contacte recent em va plantejar un dubte que ha anat agafant, amb el pas de la reflexió, un caràcter transcendent. Situem-nos: Bola de Drac. Pregunta: Quin és l’humà més fort?? Ràpidament esquematitzem la qüestió.

Primer, candidats: Tenim el Follet Tortuga, en Krilin, en Yamcha i en Ten Shin Han, o com cony s’escrigui. Hi ha qui defensa que en Krilin i en Ten Shin no s’haurien de comptar com a humans, i crec que no és una posició massa sensata: En Krilin tothom sap que procedeix d’una colònia de monjos pillats que tranquil·lament, tal com s’afaiten el cap, es poden amputar el nas en néixer. En Ten Shin Han, sí, l’assumpte del tercer ull és més delicat (com el fet de que li creixin dos braços més de tant en tant), però crec que és evident que tot plegat es deu a que els germans Shin Han es van estimar una mica més del que era saludable pel seu indesitjat fill Ten. I PUNT.

O sigui que donant per bons els quatre candidats, anem a seguir un criteri: Com que sí sabem l’escala dels enemics de la sèrie, sabem quins d’ells són més forts; veurem quin és l’enemic més fort al que als quatre candidats han plantat cara, i així sabrem quin d’ells és més fort, en sí. El Follet tortuga, pobrot, em sembla que el més que va fer va ser fotre una pallissa a quatre desgraciats de la cinta vermella: Suspès. En Yamcha ¡per favor! Ja se’l van carregar –de manera bastant indigne- aquelles cebes cabrejades dels Guerrers de l’Espai, i no va durar ni dues hòsties contra l’Androide lleig. A en Krilin l’han matat gaire bé tots els dolents de Bola de Drac, però està una mica al nivell Yamcha: Ja no era rival ni pels Androides, tot i que tot sigui dit el tio té més punts perquè és capaç d’aguantar una bola Universal com un campió. Però, ai amics, ¡ai amics en Ten Shin Han! En Ten Shin Han, el calbu deformat, va tenir els sants collons de plantar cara a en Cèl·lula... en 2n nivell!! Li anava fent allò de posar les mans en triangle, un atac collonut, i en Cèl·lula, AL TANTO, s’havia d’anar protegint: va aconseguir fer-lo enrere. NENS! Que no ho veieu?? En Ten Shin és la bomba! Quasi mor esgotat en aquella seqüència, però demostra de sobra que és l’humà que els té més ben posats. Els seus tres pebrots. Jeje.

Per cert, no recordo el nom de l’atac “el triangle de no sé què”, però un colega m’ha informat de que el nom original és “Kikoho”. TenShin Powah, chavalotes, i si hem perdut massa temps en aquestes qüestions trivials, que ens donguin pel cul.

Anti-Bolonya

No sé si es pot anar en contra d'alguna cosa que ben bé no se sap que és. Aquest és un clar exemple... perquè que tiri la primera pedra qui em sàpiga dir ben bé en què consisteix el procés de Bolonya i quines conseqüències porta a les nostres respectives llicenciatures. Doncs bé, jo tampoc sóc una excepció i tampoc sé què és Bolonya ben bé, l'unic que sé és que me'l miro amb tot el recel que faci falta i més. És un recel que no és gratuït: totes les informacions que m'han donat sobre el tema- que per cert són totalment generalistes- no aporten cap benefici a l'alumne. Francament, les noves carreres, graus i màsters que han aparegut i apareixeràn no compto que canvïin massa, almenys a curt termini, i l'única evidència és que es pot apreciar és l'encariment del preu del crèdit d'una manera exagerada. No només això, les hores lectives disminueixen també, així, el "preu net" del crèdit s'encareix més i més.

De fet, em miro el tema com una autèntica amenaça fantasma per el sistema universitari europeu. Crec que tot el procés s'ha portat d'una manera molt obscura i poc neta i sota frases com "millora de la qualitat del sistema d'educació europeu" s'amaga un rerafons econòmic preocupant. Em fa por la tendència de les universitat a convertir-s en autèntiques màquines de fer calers, ensenyant cada cop menys i més malament.

Per acabar, només afegir una cosa: tant de bo m'equivoqui en tot el què he dit anteriorment i el sistema millori...però francament, s'ha de deixar de viure d'utopies, les condicions de l'estudiant universitari no crec que millorin massa i les infrastructures continuaran siguent reduïdes.


.-Recordeu IMPOSSIBLE IS NOTHING

Ídols FUR #1 - Porta

La pregunta és: s’han de fer grans coses per esdevenir un ídol FUR? La resposta només és una: SÍ. I aquest home que avui presentem, a part de moltes grans coses, en va fer una en concret que el va posicionar automàticament en aquesta categoria de manera indiscutible. Aquest home, amb només 17 anys, això és sient menor d’edad, va demostrar en l’ambit del món del Rap en castellà un talent que molts professionals desitgerien, característic i de sensible qualitat. I va posar els seus dos primers àlbums – maqueta (que conten, en total, amb al voltant de 50 temes) en distribució lliure per Internet. I un dels singles més coneguts, i precisament el que va demostrar que era un autèntic Ídol FUR, és un tema de dos minuts de duració dedicat exclusivament a l’anime de trascendència innegable per excelència: Bola de Drac. I concretament, la seva versió en català. Aquest tio és l’amo. I a més el tema en qüestió enganxa una barbaritat.

La resta dels seus temes, potser no tots com és natural, són portadors d’una qualitat, una originalitat i un geni al que lamentablament no estem completament acostumats. Parla de les seves tristors i commou, de les seves anècdotes i diverteix; de les seves reflexions i dels insults als que no el tenen per res i sempre t’arranca un somriure. I mai perd la tècnica ni la modulació.
Ell és Ídol FUR per tenir les pilotes quadrades, cosa que queda demostrada cada cop que en el fil d'una cançó se les enginya per dir veritats com punys; descarnades i fidels. Parla de les putetes menors d'edat que poblen les discoteques del país, dels xavalins sense autoestima que sucumbeixen a la pressió popular: Evoca un fresc i desenfedat fil de realitat i de consciència. El seu Rap és una eina per cridar als quatre vents les coses que no funcionen, i exaltar les que estan mal vistes.

Per acabar-ho de rematar, el personatge no té res a veure amb el típic xuleta barriobajero que hom ha acabat per associar amb el rapero gangsta; el tio naturalment farda de talent -ni la meitat que la majoria dels MCs del país-, però parla des del seu original punt de vista, autèntic i descarnat: el d’un semipopular jove d’institut que juga a les consoles, està ara trist ara content i menja pa amb nocilla.

I tot això, gratis i per Internet. Com diu ell mateix: “No hay truco... y ahí está la magia.”

El seu nom és Porta. I també Porta és el barri del FUR. I això ens uneix a ell... eternament.

Us deixo aquí un link del Youtube on podreu escoltar el DragonBall Rap, amb un montatge sincerament treballat. Aviso: No us treureu el flow del cap.

Salut, nens i nenes, i que ens donguin pel cul.

http://www.youtube.com/watch?v=vQbYvjmfbr4

Kame-Hame #1

Que sí, que sí, que sóc jo fent un Kame-Hame. Sense Photoshop ^^.

Que ja està obert!

Pel soroll sabreu que estem en obres. Noubarris fa ANYS que està en obres, i la veritat és que ja hi fan coses ja, construeixen i tal, amb tots els carrers oberts per la meitat i les iaies ofegant-se entre el ciment. I quan plou sembla que estiguem en guerra, i en setge.
Vull dir, a mi les obres fet i fotut me l’acaben suant bastant. No em malinterpreteu, però val més no capficar-s’hi... no? El cas, per això, és que ja feia unes setmanes que havia advertit la presència d’un edifici en obres que em va començar a cridar l’atenció en un moment determinat; el moment determinat en què hi van penjar un cartell que posava “Escola Municipal de Música en construcció”. Jo, què voleu, és que m’agraden aquestes coses. O sigui que ni cort ni peretzós em decidí, a dia 8 de març, a trucar a Informació Metropolitana -que per si no ho sabeu és el 010- a demanar informació sobre l’Escola en qüestió, i una noia molt simpàtica i molt ocupada em posa musiqueta d’espera i em deixa anar “Si vol li puc dir quan serà la inauguració” i jo “estupendu, tu” i llavors, en una estupefacció telefònica sense precedents ni parangó proclama ella: La inauguració serà el 17 de febrer.
Collonut, nena: Vam obrir fa tres setmanes. Llàstima que la porta sigui l’únic que ens va donar temps a acabar... ja sé que no es pot fer una gran queixa, però és descoratjador veure quina comunicació més ben parida hi ha –de nou- entre la organització i el treball de camp. Aish, és la caiguda de l’èpica.

Que ens donguin pel cul, doncs.